El món no para de girar. I ho fa, a més, amb una inèrcia contra la que cap de nosaltres pot forcejar. Ningú vol quedar-se a la cua i veure com la vida s'escapa, així que, amb més o menys esforç, amb més o menys encert, tots anem seguint el ritme de les coses.
De vegades, però, durant aquesta frenètica cursa contrarrellotge ens topem amb obstacles i ens fem ferides. Res desitjaríem més que parar una estona a curar-nos-les, però aturar-se és un luxe que no ens podem permetre. Així doncs, continuem corrent, i en la bogeria de la marxa aconseguim que les llagrimes no aflorin.
És així com tan tristament confonem haver oblidat les buidors amb no tenir temps per a pensar-hi.
Foto: Carroussel al Maremàgnum, Barcelona. Gener del 2009