Anades i vingudes

De vegades, les ganes de provar certes coses en la pròpia pell i viure immersos en situacions noves guanyen per golejada qualsevol raó en contra que algú que ja ha passat per la mateixa experiència pugui argüir. I és que, tot i haver matat molts gats, la curiositat segueix essent un dels impulsos més arrelats en la naturalesa humana, i satisfer-la és crucial per viure sense retreure'ns haver desaprofitat oportunitats de ser feliços.

Hi ha experiències que s'han de viure. Això implica també que hi ha errors que s'han de cometre i mals tràngols que s'han de passar. Però, amb la perspectiva que atorga el temps, el més probables és que al final ens acabem adonant que també han valgut la pena.

A la foto: Els vehicles que surten de Barcelona són incapaços d'evitar amb els seus arguments per marxar-ne que una bona quantitat de cotxes hi entri. Ronda de dalt, Desembre del 2009

Rodríguez

Quan va sentir que començava a sonar la musiqueta que marca l'inici del telenotícies migdia, es va dir a si mateix que havia arribat l'hora d'aixecar-se del sofà. En qüestió de dues o tres hores, la seva família tornaria de les vacances a què, per motius professionals, no els havia pogut acompanyar, i la cuina semblava una cort de porcs. Si no volia patir sobre la seva pell la ira desfermada de la seva esposa, havia d'esmerçar totes les seves forces a reduir pràcticament a zero el nivell d'entropia de l'estança en un temps rècord.

Durant una hora i mitja que se li va fer eterna, va reparar la seva deixadesa amb una diligència admirable: va rentar tots els plats fins deixar-los lluents, va netejar els fogons com mai abans ho havia fet ningú, va fregar amb tant entusiasme que el terra enrajolat semblava un mirall i va tirar fins l'última engruna de pa al cubell que pertocava. Quan va haver acabat, va abandonar la cuina i se'n va tornar tot cofoi al menjador, disposat a rebre amb una càlida abraçada la dona i els nens.

Ignorava, però, que la seva estimada, en previsió que passés el que acabava de passar, li havia parat una trampa abans de marxar. La seva exigència higiènica era tal que no en tenia prou amb veure la casa neta com una patena a l'arribar, sinó que necessitava tenir la certesa que el seu marit era escrupolosament net absolutament cada dia. Per aquest motiu, havia instal·lat una càmera oculta a la cuina que delataria la laxitud higiènica del seu home i faria que, com cada any, la dona tingués un motiu fundat per esbroncar ben a gust el porc que tenia per espòs.

A la foto: Una imatge captada per la càmera esmentada unes línies més amunt.

The show doesn't always have to go on...

La tasca d'observar pot resultar a un bon espectador d'allò més profitosa. Escrutant adequadament el nostre entorn, és possible aconseguir extreure de la realitat petits tresors com una rialla, una frase memorable, un corpreniment instantani però intens, un secret amagat per algú o una lliçó per a tota la vida. És normal, doncs, que tothom tingui una predisposició natural envers l'observació i la indagació que, de vegades, es converteixen fins i tot en una necessitat irrefrenable.

Tanmateix, tot espectador que no vulgui sentir-se buit al cap d'un cert temps de contemplar espectacles hauria de tenir present un principi que mai no es pot passar per alt: tot allò que observem està subordinat a resultar útil per a la nostra propia existència, que és la funció més important de la nostra vida i la única que no ens podem permetre que tingui un argument massa trist.

Foto: Espectadors a la plaça de Sant Joan, durant la festa major de maig de Lleida de l'any 2009.

Aigua sedosa

La selenor és un tipus especial de serenor que tan sols la lluna pot transmetre

Bringupmusulmanwoman

Si no passa res d'estrany, cadascuna de les teules d'un teulat encaixa perfectament amb les del seu voltant, tot formant un trencaclosques eficient i en el qual cadascuna de les peces té molt clar quin paper ha de jugar.

Ara bé, les coses estranyes passen. De vegades, les circumstàncies adverses es conjuren i fan que algunes de les teules se surtin del lloc que, en principi, els hauria de pertocar ineludiblement en el sostre. Sovint, aquestes teules perdudes es troben soles i descol·locades enmig d'un mar de peces de ceràmica iguals que elles que semblen riure's de la seva desgràcia ensenyant-los dia rere dia com de bé encaixen en la teulada.

Però no sempre està tot perdut per les teules que han estat arrencades del lloc que els tocava.

De vegades, per un efecte màgic que no se sap si és obra de l'atzar o del destí, les teules perdudes coincideixen. I és llavors, i només llavors, quan troben la seva salvació. La necessitat de refer-se i trobar un sentit agermana els trossets perduts en la immensitat de la teulada, que saben que els és imprescindible donar-se recolzament mutu si no volen esfondrar-se.

(No sé si he triat una al·legoria massa encertada per dir el que volia dir, però, en tot cas, moltes gràcies, amics meus tots.)