Era un d'aquells calorosos dies d'estiu en què un no sap què fer. Ell passejava absort i distant pel carrer, parant atenció tan sols a allò que els auriculars del seu mp3 li poguessin transmetre.
En un moment donat,va començar a sonar "Corazón de mimbre", de Marea. Quan feia 29 segons que la cançó havia començat, la veu de Kutxi Romero va xiuxiuejar "yo me quedo aquí a tender mi pena al sol".
Sense saber ben bé perquè, aquestes paraules van tenir en ell un estrany efecte revelador. Ja n'hi havia prou d'arrossegar a tot arreu l'amargor acumulada durant el seu hivern anímic que li impedia gaudir de la calidessa del bon temps.
Estendre de tant en tant les tristors no fa que es volatilitzin per sempre, però si que s'evapori l'humitat llacrimosa que les impregna i, per tant, que ens pesin molt menys.
Fotos: Pinces i cordes, a Estopiñán del castillo. Febrer del 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario