martes, 30 de junio de 2009

Elles


Entre les persones, les coses mai són blanques o negres. La complexitat de tot plegat fa que apareguin continuament diferents colors que no deixen de fluctuar i canviar l'estat de les relacions.
De vegades, però, es dóna la màgica circumstància que els colors no se surten mai de la gamma de la brillantor, l'alegria i la calidessa. I aquest és el seu cas. Caminen juntes per la vida sota l'aixopluc d'un amor que, amb màgia i esforç a parts iguals, han bastit sobre les seves ànimes. I, a més, com si amb tot això no en tinguessin prou, han adquirit la facultat de viure en una miqueta més de sintonia amb el món, irradiant pertot arreu la seva felicitat i sabent transmetre-la a qui les estimem.
Jo, des de l'humil i a la vegada privilegiat punt de vista que tinc de la seva relació, només els hi vull desitjar que en les mirades que es facin d'ara en endavant no hi hagi res més que sentiment pur, i que els seus cors es mantinguin per molts i molts anys en la banda brillant de la vida.


Moltes felicitats!

jueves, 25 de junio de 2009

Mandra


-Hi pujaré caminant.
-Però vols dir que no hi ha massa pisos? No seria millor que hi anéssis en ascensor?
-Tu creus que deixant que una màquina faci per mi tota la feina que cal per arribar a dalt podré sentir aquella sensació tan bonica que et queda quan estàs cansat per culpa del TEU propi esforç?
-Bah...


Foto: Dinou pisos, vistos des de baix.

domingo, 21 de junio de 2009

Vicis i virtuts


Cap de nosaltres és un personatge de ficció susceptible de ser definit com a bo o dolent. Pel contrari, dintre de cadascú hi ha quelcom bo, altruista, sacrificat, respectuós, honrat; però també habiten en el nostre interior impulsos propensos a l'enveja, la malícia, la mentida, la cobardia, l'apatia i l'egoisme.
Així doncs, les característiques del nostre ésser es podrien dividir, de manera molt resumida, en "vicis" i "virtuts", incompatibles entre si. Cadascun de tots els impulsos que voldrien regir el nostre comportament es barallen contínuament entre si, és impossible un equilibri perfecte entre "bé" i "mal", "fosca" i "claror".
És potser aquesta una justificació del fet que, de vegades, cometem autèntiques aberracions morals i sapiguem conviure-hi sense gaires càrrecs de consciència?
Foto: El cel i els núvols barallant-se per l'hegemonia del firmament.

domingo, 14 de junio de 2009

Pluja d'idees


El món està permanentment ruixat per una pluja d'idees. Raonaments, conceptes abstractes, noves paraules, sentiments, experiències, solucions, invencions, poemes i, en definitiva, tot tipus de productes de l'intel·lecte, impregnen l'aire que respirem de forma anàloga a com les gotes d'aigua humitegen l'atmosfera durant les precipitacions.
Malauradament, aquesta analogia es manté si examinem de quina manera reaccionem davant aquesta pluja de coneixements. A poca gent li agrada sortir i xopar-se d'idees, ja que, diuen, és incòmode i et pots refredar. La majoria es defenen, com si portéssin un paraigües, de l' "atac" de la riquessa intelectual i el diàleg, i això quan no es queden a casa mirant la tele. Les idees caigudes a terra de ningú els deixen tan indiferents com l'aigua dipositada als espais entre les rajoles, i ,simplement, hi passen per sobre, trepitjant-les tot procurant no relliscar.

Mentre la mandra i la por a la incomoditat segueixin pesant més que la possibilitat d'enriquir-nos i millorar entre tots el món, seguirem desaprofitant la pluja d'idees que som capaços de generar.


Foto: Dia de pluja, Passeig de Gràcia, Març del 2009.

viernes, 5 de junio de 2009

Holidays




"Sunshine in yellow, vent saharaui,
tens es meari en es sol.
No me das miedo Carmen Consuelo,
es dromedari és a Liverpool.
Dàtils, piscines, te i pastes fines,
butterflies singing my song.
Quiero sangría, dame Maria,
ron, coca-cola y limón..."

[Holidays-Antònia Font]


Ja era hora de canviar les converses estudiantils i atrafegades sobre exàmens per
llargues nits rient a la fresca...


Foto: Palmera a les sis del matí, cunit, Abril del 2009.