Consell indecent

Mentre aconsegueixes mantenir l'equilibri per seguir el camí estricte que et permet caminar sense emmerdar-te, tot sembla molt fàcil.

Com que tot és tan fàcil, et sents segur.Quan veus que algú cau al fang i es troba desorientat, tens claríssim què ha de fer, i, com que et posa nerviós veure que no ho fa, no pares de dir-l'hi. Quan acabes de donar els teus consells et sents savi i superior.

Però un dia és a tu a qui toca caure. De sobte, el teu món s'ha desmoronat, i amb ell la teva confiança gairebé arrogant. No saps què fer per sortir del pou on t'has ficat. Has perdut la inèrcia que et feia seguir avançant, i sense ella no saps què fer ni on anar, ni ho sabràs fins que algú et rescati.

Però, com a mínim, la teva caiguda t'ha servit per adonar-te d'una cosa: És assombrosament fàcil donar consells sobre coses de les quals en realitat no saps res.

Foto: Camí "enrajolat" i net de la platja de Cunit. Abril del 2009.

Depeche Mode

Durant poc menys de dues hores, ens van fer sentir millor que a casa. Vam poder gaudir del silenci, provar què se sent al posar-nos a una altra pell o, fins i tot, com si de nou fóssim criatures, amagar-nos darrere d'una roda. Durant una estona van aconseguir crear una comunió que ens va fer pensar que ningú ens faria caure mai més. Però res és etern, i menys els concerts, on la qüestió del temps és tan important.

Com no podia ser d'altra manera, la nit va tenir, doncs, un final. Al contrari que moltes altres vegades, aquest cop, però, vam marxar amb la sensació que no quedava cap forat per omplir.

Foto: El palau Sant Jordi, pocs minuts després d'un concert genial de Depeche Mode. Novembre del 2009

PD: Com haureu endevinat, tots els links són cançons. En cas que les vulgueu escoltar (i sentir), us reccomano que ho feu a la vostra habitació.

Amb la paella per un mànec balder

Fins que no es donen les condicions climatològiques adequades, ni tan sols et pots enlairar un trist pam del terra que et condemna a la immobilitat.
Quan sembla que el vent bufa al teu favor, t'adones que la teva trajectòria és inestable. Alguna cosa que abans no et molestava ara et falla. Ja està! Ets tu mateix! Se t'han creuat els cables i, fins que no estiguin al seu lloc, no podràs dirigir-te allà on vols.
Amb penes i treballs, aconsegueixes desfer el teu embolic particular. Ara ets lliure de surcar el cel a la teva voluntat.
Per arribar aquí has hagut d'esperar i perseverar molt. I, tanmateix, un cop de vent inesperat et pot fer tornar amb una facilitat indignantment increïble a la situació inicial, quan estaves a terra i amb els cables creuats.

Però bé, tot sigui per aconseguir volar una estoneta curta, oi?



Foto: El Joan fent volar un estel a la platja de la Barceloneta. Desembre del 2009.