Un cos es troba en equilibri físic quan no actua cap força resultant sobre ell, és a dir, quan no pateix l'efecte de cap factor net que pretengui modificar el seu estat de repòs o moviment rectilini i uniforme. Ara bé, no tots els equilibris són iguals.
D'una banda, trobem el que es coneix com a equilibri estable. Aquest tipus d'equlibri es caracteritza pel fet que, si es trenca l'estat d'equilibri, la força que actua sobre el sistema que abans es trobava en equilibri pretèn dur-lo de nou a la posició d'equilibri.
D'altra banda, hi ha l'anomenat equilibri inestable. Els cossos que es troben en aquest tipus d'equilibri es comporten d'una manera diferent quan l'equilibri es trenca. La força que llavors comença a actuar sobre ells pretén allunyar-los cada vegada més de la seva posició d'equilibri, de manera que no tornen a "estabilitzar-se" de manera espontània.
És meravellós veure com la natura ens ofereix analogies tan boniques com aquesta per ajudar-nos a entendre'ns millor a nosaltres mateixos. Quan busquem la nostra propia estabilitat, potser fóra bo plantejar-nos si, a més d'estar en equilibri, el nostre equilibri és prou estable com per regenerar-se espontàniament quan topa amb dificultats.
Fotos:
-Les làmpades de la foto d'amunt són un exemple de sistema que es troba en un estat d'equlibri estable, ja que, si els donem una empenta, oscil·laran al voltant de la seva posició d'equilibri a causa de l'efecte de la força recuperadora que actuarà sobre elles.
-En canvi, la moneda de la foto de més a baix serveix com a exemple d'equilibri inestable. A la mínima que li donem un copet, el seu pes se l'endurà cap a la taula de billar, allunyant-la de la posició d'equilibri en què es troba a la foto.
