martes, 28 de abril de 2009

Suspensió en l'aire



D'infinites situacions per venir, en derivaran amb tota certessa infinites preguntes. D'infintes preguntes, ben poques tindran resposta inmediata; la majoria seran de molt dificil o impossible contesta.
Potser l'atmosfera s'anirà carregant d'interrogants. Potser en algún moment es farà difícil respirar i tot.
Però hi ha alguna satisfacció comparable a desxifrar el que creiem que era indesxifrable?


Foto: Un interrogant perdut per l'aire, pantà de sant Llorenç de Montgay, Abril del 2009

sábado, 18 de abril de 2009

Inefabilitat


De vegades, es dóna l'amarga circumstància que el més bonic i millor que tenim per dir és precisament allò més costa d'exterioritzar. Trobar-nos immersos en aquesta situació és comparable al que sent algu que ha estat enterrat viu; les nostres paraules criden i criden des de la profunditat del nostre ésser, sense trobar manera d'arribar a cap oient de forma clara i intel.ligible.

Potser el pitjor d'aquest garbell d'insuficiències comunicatives és la incertessa de no tenir ni idea de fins quan es prolongaran. Tard o d'hora arriba, però, el moment de l'alliberació. I és llavors, en una mirada fugaç, mentre escoltem aquella cançó, quan el sol juga a fet i amagar amb els núvols, durant una carícia, o en qualsevol altre instant que volguem imaginar quan la nostra essència vola per fi lliure i algú, com qui sent la veu demanant auxili d'algú que agonitza enèrgicament sota terra, s'impressiona al veure com de gran pot arribar el que pel simple fet de ser vius podem oferir.

Foto: Dofí, potser, intentant superar la barrera del llenguatge amb la mirada; zoo de Barcelona, Abril del 2009

[Text inspirat en el conte "Axolotl", de Julio Cortázar (inclòs a la recopilació de narracions "Final del juego"), la lectura del qual recomano amb entusiasme]

lunes, 13 de abril de 2009

Contra viento y marea


En el mundo hay infinidad de lugares cercanos al mar mucho más bonitos que el espigón artificial de aquel pueblo turístico. En aquella zona de la costa, el mediterraneo dejaba mucho que desear en cuanto a la pureza de sus aguas y la abundancia de peces valiosos. Su vieja y estropeada caña podía aspirar a bien poco en sus intentos por hacerse con alguna presa. Y, por si todo esto fuera poco, sus vacaciones terminarían pronto, dejando paso de nuevo a la temible rutina con que cada dia se tenía que enfrentar.
Y sin embargo, él se sobreponía al sinfín de adversidades que sus circumstacias le imponían.
Se despertaba con el sol y mientras éste acababa de salir disfrutaba de su agradable autocompañía, esperando pacientemente a que sus intentos de pescar fueran recompensados.

Y es así, yendo contra viento y marea, siendo mucho él y poco sus circumstancias, como sabía ser feliz.






Pescador en uno de los espigones de la playa de Cunit, a las seis de la mañana. Abril 2009

Discurs inaugural

Bé, per inaugurar el meu blog em presentaré. Sóc en Gerard Pelegrí, altrament anomenat "gepe", un lleidatà de setze anys. La causa que m'ha empès a crear aquest blog ha estat la meva recent afició a la fotografia. Trobo que la possibilitat de difondre la tasca que hom realitza, encara que sigui mínimament, afegeix un plus de motivació en la realització d'aquesta molt important. De vegades, aquesta empenteta que ens infon compartir allò que creem, pot suposar fins i tot un canvi significatiu en la nostra manera de fer les coses; una millora de la tècnica (en aquest cas fotogràfica) i, sobretot, un augment de l'amor amb què ens hi dediquem.
Així doncs, amb l'esperança que això es compleixi, inauguro aquest espai. Pel que fa al contingut de les entrades, la meva idea inicial és que constin d'una o varies fotografies acompanyades d'un petit text, ja que, si bé no sé del cert si val més una imatge o mil paraules, si que sé que unes paraules reforcen enormement el missatge de qualsevol imatge. Intentaré que les fotos tinguin una certa periodicitat, ja que la intenció és que el blog sigui quelcom dinàmic i, a més, crec que tenir metes petites però amb un cert grau de rigidessa estimula en molt bona mesura la producció
Tot i estar-me presentant en català, val a dir que en les pròximes entrades hi seran presents tant el català com el castellà, i potser en alguna ocasió l'anglès.

Benvinguts i gaudiu al màxim d'aquest nou racó!