La tasca d'observar pot resultar a un bon espectador d'allò més profitosa. Escrutant adequadament el nostre entorn, és possible aconseguir extreure de la realitat petits tresors com una rialla, una frase memorable, un corpreniment instantani però intens, un secret amagat per algú o una lliçó per a tota la vida. És normal, doncs, que tothom tingui una predisposició natural envers l'observació i la indagació que, de vegades, es converteixen fins i tot en una necessitat irrefrenable.
Tanmateix, tot espectador que no vulgui sentir-se buit al cap d'un cert temps de contemplar espectacles hauria de tenir present un principi que mai no es pot passar per alt: tot allò que observem està subordinat a resultar útil per a la nostra propia existència, que és la funció més important de la nostra vida i la única que no ens podem permetre que tingui un argument massa trist.
Foto: Espectadors a la plaça de Sant Joan, durant la festa major de maig de Lleida de l'any 2009.
