No hi ha nutrient més important per portar una vida plena que la llum. Tenir-ne els nivells adequats en sang fa, per exemple, que el nostre cervell sigui incapaç de generar tristesa, aborriment ni sensació de monotonia; que els nostres ulls percebin amb més facilitat la bellesa; que la nostra oïda sigui més sensible al valor dels silencis i de les paraules sinceres o que els nostres músculs facials tendeixin a esbossar somriures amb més freqüència.Malauradament, però, "llum" no és més que el nom que donem a un concepte abstracte que marca la diferència entre les vides grises i les alegres, i tan sols es pot equiparar a un nutrient en l'inabastable món de les metàfores. Aconseguir viure irradiant brillantor és, de fet, una guerra que ens acompanya durant tota la vida i en la qual podem donar gràcies si de tant en tant aconseguim guanyar alguna batalla.
Tanmateix, no deixa de resultar agradable imaginar que les metàfores fossin alguna cosa més que relacions d'idees i tinguessin validesa en el món en què vivim. Llavors, fer que tot brilli seria tan fàcil com agafar una cullera com la del bol de la foto de més amunt i fer un bon glop de llum amb llet.
