El món està permanentment ruixat per una pluja d'idees. Raonaments, conceptes abstractes, noves paraules, sentiments, experiències, solucions, invencions, poemes i, en definitiva, tot tipus de productes de l'intel·lecte, impregnen l'aire que respirem de forma anàloga a com les gotes d'aigua humitegen l'atmosfera durant les precipitacions.
Malauradament, aquesta analogia es manté si examinem de quina manera reaccionem davant aquesta pluja de coneixements. A poca gent li agrada sortir i xopar-se d'idees, ja que, diuen, és incòmode i et pots refredar. La majoria es defenen, com si portéssin un paraigües, de l' "atac" de la riquessa intelectual i el diàleg, i això quan no es queden a casa mirant la tele. Les idees caigudes a terra de ningú els deixen tan indiferents com l'aigua dipositada als espais entre les rajoles, i ,simplement, hi passen per sobre, trepitjant-les tot procurant no relliscar.
Mentre la mandra i la por a la incomoditat segueixin pesant més que la possibilitat d'enriquir-nos i millorar entre tots el món, seguirem desaprofitant la pluja d'idees que som capaços de generar.
Foto: Dia de pluja, Passeig de Gràcia, Març del 2009.
3 comentarios:
Interessant reflexió a partir de la imatge. M'agraden les sensacions
que despren... pluja, capvespre, garbuix, ciutat...
I gràcies per passar pel Maremàgnum.
Gran foto i gran reflexió, però no et sortiràs amb la teva. A veure com fas la versió anglesa de l'entrada, llest.
Jo començo:
Brainstorming
All over the world there are brains falling and splashing on the ground...
Però no tens la lleugera sensació que totes els aoptacions teòriques que s'escolten avui son refregits d'anteriors? No crec que visquem en un moment de catarsi creativa moderna i avantguardista, sinó en un miratge de relectures passades!
Publicar un comentario