domingo, 21 de junio de 2009

Vicis i virtuts


Cap de nosaltres és un personatge de ficció susceptible de ser definit com a bo o dolent. Pel contrari, dintre de cadascú hi ha quelcom bo, altruista, sacrificat, respectuós, honrat; però també habiten en el nostre interior impulsos propensos a l'enveja, la malícia, la mentida, la cobardia, l'apatia i l'egoisme.
Així doncs, les característiques del nostre ésser es podrien dividir, de manera molt resumida, en "vicis" i "virtuts", incompatibles entre si. Cadascun de tots els impulsos que voldrien regir el nostre comportament es barallen contínuament entre si, és impossible un equilibri perfecte entre "bé" i "mal", "fosca" i "claror".
És potser aquesta una justificació del fet que, de vegades, cometem autèntiques aberracions morals i sapiguem conviure-hi sense gaires càrrecs de consciència?
Foto: El cel i els núvols barallant-se per l'hegemonia del firmament.

3 comentarios:

Arcangelo dijo...

La foto és preciosa!! Ficar-la en mida reduida li resta bellesa però el moment està molt ben retratat...
Pel que fa a la reflexió de torn, no sé fins quin punt tot és blanc o negre... crec que això és una interpretació maniqueïsta on tot s'adscriu a un extrem, al bé o al mal. Però això no és com el poli bueno i el malo. També hi han el no tan bueno, el normal o el no tan malo. I això perquè no se'ns ha acudit el poli agressiu, l'innocent, el buròcrata, el banyut... Jo crec que realment és cosa de molts extrems i d'infinits matissos entre aquests.

I més que una convivència interior d'aquest ying i yang... no se t'acudeix anar més enllà i veure, per exemple, una aliança de l'enveja i l'atruïsme que t'impulsa a fer alguna cosa desinteressadament per a estar més ben reconegut que algú altre?

Potser el gran problema que té analitzar la psique humana és que acabem posant noms a masses coses i per a mantenir l'ordre dels conceptes acabem fent-ho tot massa confús.

Anónimo dijo...

La foto es una meravella!!
Jo crec en el relativisme étic absolut: cap virtud o defecte és bo o doelnt de forma absoluta, el millor exemple és la sinceritat, que pot arribar a ser molt molesta. Jo semrpe prefereixo una bona dosi d'hipocresia!

GeR dijo...

Noi, es la primera vegada que veig aquest blog (he arribat a través del blog del meu company Arcangelo) i he de dir que aquesta foto és espectacular. M'encanta.