Començament

Un dia, mentre contemples una vegada més amb una mirada dispersa i aborrida la grisor que t'envolta, notes com alguna cosa vibra al teu costat. Encuriosit per aquest fet inusual, comences a observar amb més deteniment el teu entorn. Algú ha aterrat ben a prop de tu. No saps ben bé perquè, però de sobte notes com la teva vista es concentra cada cop més en el nouvingut. És com si cap allà on ell ha aterrat hi hagués més calor i alguna cosa bona t'hi esperés. T'acostes cap a ell a poc a poc. La teva excitació creix quan perceps que ell està fent el mateix que tu. No queda gaire per que us trobeu...
Ja està. Ara tan sols cal deixar que els ingredients facin xup-xup.

Foto: Uns coloms. Juliol del 2009.

Polseguera

Mitjançant el poder combinat de la imaginació i l'abstracció, podem observar l'univers des d'un punt de vista que queda al marge de tot. Si seguim una cadena de raonaments lògics basats en la percepció infitament més limitada que tenim des de la vida terrenal, podem deduir que des d'allà es veuria amb total claredat la manera com tot està connectat. Cada esdeveniment tindria unes conseqüències que podriem preveure sense cap por a equivocar-nos. Les sorpreses no existirien per a nosaltres, ja que no formariem part de res de tot el que ocorreria allà on dirgiriem la nostra mirada.

Aquest punt de vista, però, és tan sols una aspiració teòrica i utòpica. Per sort i per desgràcia (si, les dues coses a la vegada), estem condemnats a formar part de tot el que passa, i qualsevol alteració de l'estat de qualsevol cosa produida en qualsevol lloc ens pot afectar profundament i sense avisar.

No podem fer altra cosa que acceptar que haurem de lluitar per veure-hi clar cada cop que un camió que passa sense avisar deixi un rastre de polseguera.

Foto: Camió passant per algun lloc entre Alpicat i Alguaire, Juliol del 2009