Un toc d'humor

Títol:
UN AMOR D'ALLÒ MÉS ESPECIAL.



Aquest és un acudit gràfic que se'm va ocórrer fa molt de temps i tenia ganes de pujar aquí. I és que no tot havia de ser seriositat, en aquest blog...

Paradoxes del progrés

El primer pas que cal donar per arribar a ser algú és aprendre a no ser ningú.


Foto: Algú. Barcelona, Febrer del 2009

Ànim al lliure

Mentre jeia a la gespa contemplant les estrelles, se li va ocórrer que, potser, pel fet de ser capaç de sobreposar la fascinació que sentia pels astres al gran fred que li envaia tot el cos, la seva era una ànima lliure, d'aquelles que no es deixen corrompre per res del món (terrenal).

Mentre gaudia de la calidessa d'aquest pensament, va notar que algu s'estirava al seu costat i l'abraçava. Llavors es va adonar que la seva idea original era equivocada. Una ànima mai és lliure del tot si es veu obligada a "gaudir" de la seva llibertat en solitud.

Ells, però, havien tingut la sort de trobar-se

Foto: El cel nocturn d'Alsamora, un poblet de la vall d'Ares. Agost del 2009