Mentre jeia a la gespa contemplant les estrelles, se li va ocórrer que, potser, pel fet de ser capaç de sobreposar la fascinació que sentia pels astres al gran fred que li envaia tot el cos, la seva era una ànima lliure, d'aquelles que no es deixen corrompre per res del món (terrenal).
Mentre gaudia de la calidessa d'aquest pensament, va notar que algu s'estirava al seu costat i l'abraçava. Llavors es va adonar que la seva idea original era equivocada. Una ànima mai és lliure del tot si es veu obligada a "gaudir" de la seva llibertat en solitud.
Ells, però, havien tingut la sort de trobar-se
Foto: El cel nocturn d'Alsamora, un poblet de la vall d'Ares. Agost del 2009
2 comentarios:
Un pèl obtusa la reflexió m'atreviria a dir...
La foto m'ha recordat el nostre moment de terror sobre el cel d'Alsamora. Al menys jo no em vaig sentir gaire lliure.
poc lliure pot dir-se si es veu obligada.
molt tendres les teves paraules Gepe, a veure quan podem veuren's amb tranquilitat,
un petó
Publicar un comentario