sábado, 14 de noviembre de 2009

Velocitat angular


El món no para de girar. I ho fa, a més, amb una inèrcia contra la que cap de nosaltres pot forcejar. Ningú vol quedar-se a la cua i veure com la vida s'escapa, així que, amb més o menys esforç, amb més o menys encert, tots anem seguint el ritme de les coses.

De vegades, però, durant aquesta frenètica cursa contrarrellotge ens topem amb obstacles i ens fem ferides. Res desitjaríem més que parar una estona a curar-nos-les, però aturar-se és un luxe que no ens podem permetre. Així doncs, continuem corrent, i en la bogeria de la marxa aconseguim que les llagrimes no aflorin.


És així com tan tristament confonem haver oblidat les buidors amb no tenir temps per a pensar-hi.



Foto: Carroussel al Maremàgnum, Barcelona. Gener del 2009

3 comentarios:

Arcangelo dijo...

Hòstia, quina fotassa!

La veritat és que és patètic no tenir aquest temps de que parles. Si almenys avancèssim en línia recta... però no... No fem més que moure'ns en cercles. Molt macos, se suposa.

Anónimo dijo...

Genial fotografia i molt adient text!

marta sesé dijo...

gran reflexió gepe.

i de tant en tant reapareixen les ferides, quan ja és massa tard per dedicar el temps que feia falta per curar-les.

i gran foto aquesta llarga exposició!

un petó!