viernes, 8 de enero de 2010

En el tren


Vio que había un tren. No sabía a dónde le llevaría, pero decidió gastarse 5 euros en el billete y dejar que la magia del viaje sin rumbo le llavase hacia los rincones más escondidos de su alma.
Se subió al tren. La máquina arrancó. Viajaron durante una hora por la ciudad. El tren se paró. La gente se bajó. Él hizo lo propio. Se sentía exactamente igual que cuando había subido.
Por culpa de los escritores que se llenaban la boca de gilipolleces acababa de malgastar 5 euros.

5 comentarios:

Arcangelo dijo...

Encara sort que no va agafar un AVE... l'hagués deixat a prendre pel cul i no li hagués costat només cinc euros...

Aquesta foto... què és? Podria ser una finestra d'un tren molt vell però les vies hi són perpendiculars i el punt de vista és més elevat... Podria ser part d'un pont sobre les vies?

Jordi Pelegrí dijo...

jajajajaja, que bo! :P

Anónimo dijo...

Amb 5 euros ja pots anar lluny! Son 4 zones!!

marta sesé dijo...

potser n'esperava massa tot plegat..potser ens fan esperar massa..i al final..res es per tant.

Gèlid Congèlius dijo...

Això m'ha recordat al sentiment de llibertat que hauries de tenir, segons alguns, quan surts al carrer a mullar-te com un imbècil.

Tòpics. Ens venen sentiments com si fossin imatges. Això és culpa de la publictat, i de renfe. Ah, i d'en Zapatero.