La tasca d'observar pot resultar a un bon espectador d'allò més profitosa. Escrutant adequadament el nostre entorn, és possible aconseguir extreure de la realitat petits tresors com una rialla, una frase memorable, un corpreniment instantani però intens, un secret amagat per algú o una lliçó per a tota la vida. És normal, doncs, que tothom tingui una predisposició natural envers l'observació i la indagació que, de vegades, es converteixen fins i tot en una necessitat irrefrenable.
Tanmateix, tot espectador que no vulgui sentir-se buit al cap d'un cert temps de contemplar espectacles hauria de tenir present un principi que mai no es pot passar per alt: tot allò que observem està subordinat a resultar útil per a la nostra propia existència, que és la funció més important de la nostra vida i la única que no ens podem permetre que tingui un argument massa trist.
Foto: Espectadors a la plaça de Sant Joan, durant la festa major de maig de Lleida de l'any 2009.
1 comentario:
recordo molt bé quan vas fer aquesta foto, i el molt que em va agradar :)
ara, un any després, ho reafirmo i, encara més, quan l'acompanyes d'aquestes paraules.
un petó Gepe! ens veiem ara!
pd. referent a les matemàtiques que es reflexen en la meva última entrada...jo també m'he sorpres a mi mateixa un cop escrit. i mira que ara ja no em toca veure-les mai més (mai diguis mai...diuen alguns).
Publicar un comentario