martes, 6 de julio de 2010

Llibertat?


Cada cop que penso en el món en què vivim, no puc evitar trobar que la llibertat de què tant s'ufanen les civilitzacions occidentals no és a hores d'ara més que una il·lusió purament retòrica que és manté per fer-nos creure el que no és.

L'abundància material ens ha encegat i ens ha portat a crear un sistema en què els diners passen massa sovint per sobre de les persones i dels seus drets bàsics. Aquesta situació fa que, sense que ningú es queixi massa, visquem encadenats a l'avarícia dels qui, a través d'un bombardeig publicitari i ideològic continu, ens fan creure, per exemple, que és normal comprometre's de per vida amb una feina que molts cops no ens omple per tal de pagar un preu de bojos per un grapat de maons ben col·locats que anomenem casa, que l'objectiu de les nostres vides és treballar sense parar per aconseguir diners amb què comprar un munt de productes superflus que ens faran creure'ns millors que els nostres veïns, o que absolutament tot està subjecte a les exigències competitives del capitalisme més salvatge, inclosos productes indispensables com el menjar, l'habitatge o les medicines.

La roda del luxe ens té atrapats per una o altra banda, ja sigui perquè ens desvivim per acumular més i més riqueses o, el que és encara pitjor, perquè ens desvivim perquè un altre les pugui acumular i no ens deixi tirats al carrer.

I ja podem disposar de tanta llibertat com ens vulguin fer creure, que mentre no deixem d'estar enlluernats per les mentides i les promeses d'una felicitat que mai arriba que hi ha intrínsiques en aquest sistema podrit, no en farem cap tipus d'ús i continuarem lligats de cap a peus a la dictadura subtil que governa el mal anomenat primer món.



Foto: Vista més o menys aèria de Barcelona que, potser, ajuda a agafar una mica més de perspectiva i adonar-se d'algunes de les coses dites més amunt.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Tens raó, de tant en tant cal pujar a un turó i agafar perspectiva per posar les coses al seu lloc, i que no se'ns mengi el dia a dia.

Salut, mestre!

marta sesé dijo...

i de mentres ens criden a d'altres lluites, aconsseguint que ramats infinits d'ovelles corrin cecs darrera seu.
cal perspectiva, una visió més ampla que ens faci comprendre la certesa del que vivim i redirigir el camí que certament volem prendre.

m'agraden aquest tipus de composició, però trobo la fotografia un pel grisa, potser amb una mica més de contrast guanyaria força.
un petó geperut.

Anónimo dijo...

"Hasta ahora habéis creído que existen tiranos. Y bien, os habéis engañado, no hay sino esclavos: allí donde nadie obedece, nadie manda."
Anselme Bellegarrige.

Y no hi ha ningú més esclavitzat que aquell que es sent lliure en aquesta societat.

Bona reflexió. Ara, d'aquí a l'acció.

Anónimo dijo...

Ostres, m`he quedat impresionat per aquest texte. Estic plenament dacord amb larticle. Amb el comentari del personatge anterior també.
Peró no tot es tàn gris home! Cal creure en un futur millor, en que tot canviarà poc a poc. De fet ja ho estem notant amb la crisis, les diferencies que hi ha en el món saniràn igualant poquet a poquet. El aprendre a cedir de tota la riquesa de la que gaudim es un treball dur i dificil dentendre per la societat en la que vivim.
El futur son les cooperatives, el moviment cooperatiu, la unió dels treballadors es la que farà daquest món un mon sà. Guanyarem la lluita contra el capitalisme quan la consciencia de les persones, de tots nosaltres silumini. Estigues ben segur amic! Potser trigarem molts segles, peró ho aconseguirem!!

m dijo...

Pensa i escull. Si ets conscient d'aquestes limitacions, mira, pensa i tria el que realment t'agrada, sent ètic, això sí.
La decisió es teva i n'has de ser conscient i conseqüent.