Enlluernats

Paradoxalment, moltes vegades resulta que quan volem parlar d'allò que realment ens importa i més arrelat està en nosaltres és precisament quan les forces ens fallen i, enlloc de dir el que volem amb veu ferma i amb el cap ben alt, ho fem arrossegant les paraules mentre abaixem la mirada. Hi ha quelcom que ens enlluerna fortament, i enlloc de fer com voldríem i obrir de bat a bat les finestres que separen la nostra intimitat del món exterior i cridar als quatre vents, ens hem de conformar amb entreobrir lleugerament la persiana i emetre un xiuxiueig vergonyós.

Precisament per això, hi ha vegades que, per molt que sembli el contrari, la timidessa amb què es pronuncien les paraules és una bona mesura de la seva importància.