jueves, 30 de septiembre de 2010

Ritmes


I quan ja saps quin camí agafar i et poses a recórrer-lo, t'adones que encara més important que saber per on tirar és tenir clar quin ritme pots aguantar, què estàs disposat a fer per seguir endavant, quins obstacles són els que et deixaran paralitzat i incapaç de seguir i qui o què t'ajudarà a sortejar-los.
No tothom sap caminar sempre amb la mateixa cadència, no tothom pot aguantar amb enteresa segons quins aiguats, no tothom pot acceptar els canvis amb la rapidesa adequada, no tothom aconsegueix decidir quina bifurcació agafarà abans d'estampar-se contra la valla protectora que les separa... I saber això és imprescindible, perquè és molt, massa fàcil creure que si t'endarrereixes és perquè alguna cosa no funciona en tu, quan en realitat... simplement estàs anant al teu ritme.

4 comentarios:

Arcangelo dijo...

Estava llegint-me el teu text i entenent-lo perfectament però m'han desconcertat força les dues darreres frases. Suposo que es deu a la son acumulada i a les meves minses capacitats d'observació i comprensió: fins avui que el professor de fotografia no ens ha dit que les Olympus fan fotos en un format diferent que les Nikon o les Canon no me n'he adonat que les teves fotos tenen, efectivament, proporcions diferents a les meves.

La idea de la foto em sembla molt bona. Què tal fer-la en un lloc amb una llum més suau i que la càmera no agafi directament? Trobo que resta importància al model (ets tu mateix?).

gepe dijo...

La intenció de la foto era, precisament, que no destaqués massa el model qui, per cert, és mon pare :)

Anónimo dijo...

Probablement, trobar el ritme que ressona en el teu tarannà i triar un camí que et permeti seguir-lo, és un dels ingredients principals d'un trajecte feliç. Anònim.

Salut, mestre!

marta sesé dijo...

no tothom pot aguantar amb enteresa segons quins aiguats.