jueves, 21 de mayo de 2009

No inercials


En física, s'entén per sistema de referència no inercial aquell des del qual, pel fet d'estar sotmès a una determinada acceleració, no es poden descriure els fenòmens que s'observen utilitzant els principis fonamentals de la dinàmica, o lleis de Newton. Així doncs, al descriure fenòmens físics des d'aquest tipus de punts de referència, es fa necessari acceptar unes forces imaginàries però imprescindibles per comprendre correctament allò que estem intentant explicar: les forces d'inèrcia. Que es tinguin en compte forces ficticies no implica, però, que les conclusions a les que arribem en els nostres anàlisis siguin també fictícies; l'explicació final d'un esdeveniment qualsevol és la mateixa tant si l'hem desenvolupat des del punt de vista d'un sistema de referència no inercial com si ho hem fet des del punt de vista d'un sistema de referència inercial (sistema no sotmès a acceleració i en el qual, per tant, tenen validessa les lleis de Newton a l'hora de descriure fenòmens físics).
Si heu aguantat tota aquesta explicació que acabo de fer us preguntareu, i amb raó: perquè aquest tio m'ha clavat una parrafada de tant poc interès literari i, a més, amb risc de semblar un puto pedant i/o cagar-la en la seva explicació donada la seva nul.la experiència com a divulgador científic?
Doncs bé, m'he aventurat a explicar aquest concepte perquè crec que és un bon exemple de com la ciència no és sempre una cosa completament aïllada de la vida real i, de vegades, fins i tot ens pot brindar l'oportunitat de jugar amb les metàfores.
I és que hi ha ocasions en què les coses semblen torçar-se'ns irremeiablement i no sabem com pensar o actuar per solucionar-ho. És bastant probable que llavors ens parem a analitzar detingudament la nostra situació. A primer cop d'ull, veiem que el sentit comú i la raó no poden proporcionar-nos la solució que busquem. Però molts cops ens oblidem que el camí racional no és l'únic que podem prendre. Sempre existeix l'opció de donar un gir de 180 graus en el nostre pensament i convertir-nos en no-inercials, oblidar-nos de les lleis universals que sempre ens han dit que regeixen les nostres vides i, simplement, imaginar, somiar o el que a cadscú li funcioni. És molt possible que, després de posar en pràctica els nostres recursos personals, intransferibles i completament separats de la màquina aplastadora de la sistematització, trobem una clariana que il.lumina la fosca del nostre garbell de problemes, crisis i tristesses.
Sortint fora de la inèrcia, tal i com es fa en la física, haurem sabut continuar endavant, i dedicar-nos... al següent problema.
Foto: punt de la roda d'una bicicleta que, pel fet d'estar sotmés, al menys, a acceleració normal, és un sistema de referència no inercial. Estany d'Ivars, Maig del 2009.

1 comentario:

Araceli dijo...

Està clar que art i ciència no tenen fronteres definides, ni compartiments estancs. LA foto n'és una mostra. L'invent de la roda és un dels més grans avenços en enginyeria. Tu n'has fet art.