domingo, 12 de julio de 2009

Polseguera




Mitjançant el poder combinat de la imaginació i l'abstracció, podem observar l'univers des d'un punt de vista que queda al marge de tot. Si seguim una cadena de raonaments lògics basats en la percepció infitament més limitada que tenim des de la vida terrenal, podem deduir que des d'allà es veuria amb total claredat la manera com tot està connectat. Cada esdeveniment tindria unes conseqüències que podriem preveure sense cap por a equivocar-nos. Les sorpreses no existirien per a nosaltres, ja que no formariem part de res de tot el que ocorreria allà on dirgiriem la nostra mirada.


Aquest punt de vista, però, és tan sols una aspiració teòrica i utòpica. Per sort i per desgràcia (si, les dues coses a la vegada), estem condemnats a formar part de tot el que passa, i qualsevol alteració de l'estat de qualsevol cosa produida en qualsevol lloc ens pot afectar profundament i sense avisar.


No podem fer altra cosa que acceptar que haurem de lluitar per veure-hi clar cada cop que un camió que passa sense avisar deixi un rastre de polseguera.



Foto: Camió passant per algun lloc entre Alpicat i Alguaire, Juliol del 2009

2 comentarios:

Araceli Merino dijo...

Bona idea! A més l'enquadrament funciona molt bé! A vegades ens matem buscant la boira i mira... una bona alternativa.

Arcangelo dijo...

El gran obstacle de la ciència reduït a un camió aixecant pols. Sincerament, ja t'he dit que a les teves fotos hi trobo a faltar un retoc agossarat, però la càrrega conceptual i tot el que il·lustren ja supleix això amb escreix.