domingo, 2 de agosto de 2009

Efecte Doppler


Sé que t'allunyes de mi amb tota la força de què ets capaç. Cada cop recorres amb més fúria el camí que et porta cel enllà, lluny d'on jo m'he quedat. Això ho he pogut deduir amb facilitat observant que la llum que emet el teu LED és cada vegada més vermella, cosa que, segons el que estableix l'efecte Doppler, vol dir que la nostra velocitat relativa no para de créixer.

Tinc una base científica prou gran com per arribar a aquesta conclusió. Però, en canvi, sé tan poc de les persones que he estat incapaç d'evitar que acabessis fugint de mi. De vegades, deixem passar indolentment el temps, fins que és massa tard per canviar les coses i acabem lamentant-ho. Això és exactament el que em passa a mi ara mateix.

I tu d'aquí poc ja no seràs per a mi res més que la calor infrarroja d'una radiació que s'ha desplaçat fins i tot més enllà del vermell.

4 comentarios:

Arcangelo dijo...

Amor? Nostàlgia? Sóc poc empàtic i se'm fa difícil discernir de què parles... Barrejar els termes científics amb les inexactituds de la nostra psique porta a l'arquetíp: tot explota.

Esperant que sigui lleu...

gepe dijo...

Per sort, res de tot això. Es tracta simplement d'una de les anades de l'olla més grans que he tingut en els ultims temps. Aquesta entrada no és més que un intent de crear alguna cosa artística partint d'un concepte científic, més o menys el mateix que vaig fer en aquella dels sistemes de referència no inercials, però sense preàmbuls.

glamboy69 dijo...

err! com has aconseguit aquest efecte de lluminositat vermella? photosop?

SPARKS dijo...

És increible com de vegades resulta infinitament més sencill entendre la "ciència" que a les persones...