Standby

Quan és de nit, la seva bombeta s'encén. Amb això, ajuda a que els carrers no siguin tan foscos i hostils. Gràcies a la seva tasca, els solitaris poden sortir a passejar el gos quan de matinada l'angoixa els envaiex, els sociables poden parlar i beure en un banc sense les limitacions que imposa la foscor i els enamorats poden contemplar en silenci les anades i vingudes de l'aigua del mar.

Quan es fa de dia, s'apaga. Sap que ja ha complert la seva funció i que seguir irradiant llum enmig de la claror que proporciona el sol seria inútil.

Encara que pugui semblar absurd, del seu comportament se'n pot prendre molt bona nota. I és que hi ha vegades que, per molt que ens empenyem en el contrari, no podem ser útils. Molts cops, quan això ens passa no sabem mantenir-nos en un segon pla i deixar que les coses segueixin el seu curs, sino que seguim intentant fer quelcom per participar. La majoria de vegades, aquests actes estèrils no fan més que embolicar la troca i inhabilitar-nos per actuar quan és el nostre torn. El millor que, al meu parer, es pot fer en aquest tipus de situacions és seguir l'exemple del fanal i, engollint-nos l'orgull, esperar a que arribi el moment de treure el que podem oferir.

Foto: Fanal del port de Barcelona, Juny del 2009