domingo, 20 de diciembre de 2009

Depeche Mode


Durant poc menys de dues hores, ens van fer sentir millor que a casa. Vam poder gaudir del silenci, provar què se sent al posar-nos a una altra pell o, fins i tot, com si de nou fóssim criatures, amagar-nos darrere d'una roda. Durant una estona van aconseguir crear una comunió que ens va fer pensar que ningú ens faria caure mai més. Però res és etern, i menys els concerts, on la qüestió del temps és tan important.

Com no podia ser d'altra manera, la nit va tenir, doncs, un final. Al contrari que moltes altres vegades, aquest cop, però, vam marxar amb la sensació que no quedava cap forat per omplir.

Foto: El palau Sant Jordi, pocs minuts després d'un concert genial de Depeche Mode. Novembre del 2009

PD: Com haureu endevinat, tots els links són cançons. En cas que les vulgueu escoltar (i sentir), us reccomano que ho feu a la vostra habitació.

6 comentarios:

Arcangelo dijo...

Molt ben trobat el text! Flipant que la gent desallotgi tan ràpid. Suposo que hi havia pressa per agafar el metro...

Arcangelo dijo...

Per cert que el modisme in my shoes vol dir en el lloc d'altri i aquí ho has posat literalment.

En fi, it seems you just couldn't get enough.

gepe dijo...

Arcangelo:
Merci per l'acalarament. Tot i ser conscient d'això que apuntes, em vaig despistar a l'hora de redactar el text. Ara ho canvio!

Anónimo dijo...

Jo estava a primera fila amb 37º de febre empastilladissim d'hibuproceno!

Peró va estar guai ehh!

Anónimo dijo...

m'encanten aquells tubs grisos del sostre...i tot l'estadi es tant ampli i gris...arghh no he pogut evitar pensar en el de ciutat Refugi :)

marta sesé dijo...

jaja molt original el text Gepe!
carai, el primer cop que he vist la foto he tingut la sensació de que en aquell moment plovia d'una manera considerable...i ja panesaba que ens explciaries que s'havia supès el concert o algo.
bé, m'alegro molt de que anés tan bé doncs!
a veure quan ens veiem,
un petó!