Rodríguez

Quan va sentir que començava a sonar la musiqueta que marca l'inici del telenotícies migdia, es va dir a si mateix que havia arribat l'hora d'aixecar-se del sofà. En qüestió de dues o tres hores, la seva família tornaria de les vacances a què, per motius professionals, no els havia pogut acompanyar, i la cuina semblava una cort de porcs. Si no volia patir sobre la seva pell la ira desfermada de la seva esposa, havia d'esmerçar totes les seves forces a reduir pràcticament a zero el nivell d'entropia de l'estança en un temps rècord.

Durant una hora i mitja que se li va fer eterna, va reparar la seva deixadesa amb una diligència admirable: va rentar tots els plats fins deixar-los lluents, va netejar els fogons com mai abans ho havia fet ningú, va fregar amb tant entusiasme que el terra enrajolat semblava un mirall i va tirar fins l'última engruna de pa al cubell que pertocava. Quan va haver acabat, va abandonar la cuina i se'n va tornar tot cofoi al menjador, disposat a rebre amb una càlida abraçada la dona i els nens.

Ignorava, però, que la seva estimada, en previsió que passés el que acabava de passar, li havia parat una trampa abans de marxar. La seva exigència higiènica era tal que no en tenia prou amb veure la casa neta com una patena a l'arribar, sinó que necessitava tenir la certesa que el seu marit era escrupolosament net absolutament cada dia. Per aquest motiu, havia instal·lat una càmera oculta a la cuina que delataria la laxitud higiènica del seu home i faria que, com cada any, la dona tingués un motiu fundat per esbroncar ben a gust el porc que tenia per espòs.

A la foto: Una imatge captada per la càmera esmentada unes línies més amunt.