sábado, 18 de abril de 2009

Inefabilitat


De vegades, es dóna l'amarga circumstància que el més bonic i millor que tenim per dir és precisament allò més costa d'exterioritzar. Trobar-nos immersos en aquesta situació és comparable al que sent algu que ha estat enterrat viu; les nostres paraules criden i criden des de la profunditat del nostre ésser, sense trobar manera d'arribar a cap oient de forma clara i intel.ligible.

Potser el pitjor d'aquest garbell d'insuficiències comunicatives és la incertessa de no tenir ni idea de fins quan es prolongaran. Tard o d'hora arriba, però, el moment de l'alliberació. I és llavors, en una mirada fugaç, mentre escoltem aquella cançó, quan el sol juga a fet i amagar amb els núvols, durant una carícia, o en qualsevol altre instant que volguem imaginar quan la nostra essència vola per fi lliure i algú, com qui sent la veu demanant auxili d'algú que agonitza enèrgicament sota terra, s'impressiona al veure com de gran pot arribar el que pel simple fet de ser vius podem oferir.

Foto: Dofí, potser, intentant superar la barrera del llenguatge amb la mirada; zoo de Barcelona, Abril del 2009

[Text inspirat en el conte "Axolotl", de Julio Cortázar (inclòs a la recopilació de narracions "Final del juego"), la lectura del qual recomano amb entusiasme]

3 comentarios:

Anónimo dijo...

ma molat "s'impressiona al veure com de gran pot arribar el que pel simple fet de ser vius podem oferir."

i

"Dofí, potser, intentant superar la barrera del llenguatge amb la mirada" despres de veure la foto"

la meva primera i espero ultima intervencio en tot aquest món de blogs i coses rares, que si be es una bona eina per comunicar-se, trobo que ens deshumanitza i ens torna, si cap, més inutils

hau!

Marta Sesé Fuentes dijo...

el silenciós crit de tot allò que sentim o pensem a vegades.

i la lleugeressa indescriptible del moment quan ho deixem anar...

m'agrada la foto gep, el punt de vista original i aquest blau tan suau al mateix temps que agradable.

Araceli dijo...

Un enquadrament bo i original, amb la mirada trista del dofì i l'enigma recrat pel blau predominant.
Bona foto.