martes, 28 de abril de 2009

Suspensió en l'aire



D'infinites situacions per venir, en derivaran amb tota certessa infinites preguntes. D'infintes preguntes, ben poques tindran resposta inmediata; la majoria seran de molt dificil o impossible contesta.
Potser l'atmosfera s'anirà carregant d'interrogants. Potser en algún moment es farà difícil respirar i tot.
Però hi ha alguna satisfacció comparable a desxifrar el que creiem que era indesxifrable?


Foto: Un interrogant perdut per l'aire, pantà de sant Llorenç de Montgay, Abril del 2009

5 comentarios:

Arcangelo dijo...

Algú digué que, més important que la solució del misteri, és el recorregut que cal fer per trobar-la.
Qui es qüestiona s'emociona*, mon ami.

Permet-me ara, que et faci una apreciació completament banal: la combinació del color de la lletra, la mida i família tipogràfica, així com el color del fons dificulten bastant la lectura. Què tal enfosquir molt el fons i una mica la lletra o enfosquir la lletra una mica superior a l'altra mica?
Mira de barallar-te amb una eina com aquesta o aquesta, que donen combinacions de colors més o menys harmòniques.


*es torna emo, ja sé que ho havies pensat. A veure quan tornem a compartir acudits dolents!

gepe dijo...

Gracies per fer-m'ho veure. Tot i que no he estat capaç d'aclarir-me amb les eines que m'has proposat, he canviat les lletres "a lo basto" des de les opcions de configuració del blog mateix.

Espero que es noti una millora!

Arcangelo dijo...

Ja millora així. De totes maneres, si després dels acudits dolents encara et queda energia per un parell de nocions de disseny web, no dubtis en demanar-m'ho.

El di-sseny és quan algú verbalitza la paraula seny, oi?

Marta Sesé Fuentes dijo...

m'agrada molt el minimalisme de la fotografía Gepe, el blanc i negre hi queda genial.
I bé..no fa falta comentar la genialitat de la idea del interrogant. Certament el plaer de desxifrar allò que en un principi pensavam que no tenia resposta és molt gran, pero a vegades penso que potser sería millor viure sense fer-nos tantes preguntes, si no un pot acabar ofegat de no respirar. Els interrogants pesen molt, algunes vegades.

Un petó!

gepe dijo...

Ja se que porto dos comentaris meus en una mateixa entrada, però només volia aclarir que... La foto no és un blanc i negre!