miércoles, 30 de diciembre de 2009

Consell indecent

Mentre aconsegueixes mantenir l'equilibri per seguir el camí estricte que et permet caminar sense emmerdar-te, tot sembla molt fàcil.
Com que tot és tan fàcil, et sents segur.Quan veus que algú cau al fang i es troba desorientat, tens claríssim què ha de fer, i, com que et posa nerviós veure que no ho fa, no pares de dir-l'hi. Quan acabes de donar els teus consells et sents savi i superior.
Però un dia és a tu a qui toca caure. De sobte, el teu món s'ha desmoronat, i amb ell la teva confiança gairebé arrogant. No saps què fer per sortir del pou on t'has ficat. Has perdut la inèrcia que et feia seguir avançant, i sense ella no saps què fer ni on anar, ni ho sabràs fins que algú et rescati.
Però, com a mínim, la teva caiguda t'ha servit per adonar-te d'una cosa: És assombrosament fàcil donar consells sobre coses de les quals en realitat no saps res.
Foto: Camí "enrajolat" i net de la platja de Cunit. Abril del 2009.

3 comentarios:

Araceli Merino dijo...

Tens més raó que un sant (com deia la meva àvia) el pitjor és que sovint ens costa tant aprendre!
Feliç 2010 Gepe.

Anónimo dijo...

Doncs si...quina gran raó que tens...coses que desde fora semblen tant fàcils, que fins hi tot ens permetem el luxe de criticar i vilipendiar als que no actuen com DIEM naltros que actuariem i per tant, com deurien ells d'actuar...i de pronte et veus en la mateixa situació...des de dins...i tot canvia...normalment perquè hi ha un factor que des de fora no es veu, que són els sentiments humans en joc...no sé suposo que hi han molts factors...no sé que t'haurà passat però jo ara estic en una d'aquestes situacions.

Gèlid Congèlius dijo...

Ni que ho diguis, pero realment, si aconsellem és perquè ens resulta fàcil veure quin camí s'ha de seguir, no? Malament aniríem si quan caiguessim no hi hagués ningú que volgues ajudar-nos aprendre decisions per la dificultat d'aquestes.

Encara que potser et refereixes a una falta d'empatia per a ficar-nos en el lloc de l'altre, i veure que el problema realment no és tan sencill...

Dóna que pensar!

Ens veiem!